|
L'Aikido és un art tradicional japonès que prové de les disciplines marcials. No obstant això, lluny de l'esperit de lluita i violència el seu propòsit és el de buscar la resolució del conflicte d'una manera constructiva, proposa un treball personal orientat a la superació del dualisme, l'acceptació i l'autocontrol.
Abordem la pràctica de l'aikido des d'una perspectiva tan allunyada de la pràctica esportiva com de l'auto-defensa. La marcialitat de l'Aikido ens proveeix de la presència del conflicte, sempre present en la vida, que hem de resoldre en clau d'Aikido, sense violència o frustració integrat en un únic gest que comprengui al practicant en la seva totalitat i en una actitud correcta: respiració, centre, mirada, atenció, acceptació.
Aquestes són característiques del gest just i net que constitueix la finalitat de la nostra pràctica.
A continuació un text de Mitsugi Saotome, deixeble de Morihei Ueshiba.
El Dojo, oasis espiritual.
En Aikido no es guanya. En voler guanyar, perdeu i feu perdre al vostre company. Si creieu que la vida és pura competició, mai guanyareu ja que no esteu lliures de la mort. Però, si sentiu la vida com un procés de creació universal, arribareu a ser eterns, ja que formareu part del procés. Si considereu que el desenvolupament del cos i la ment és el preludi del creixement espiritual, la vostra força serà eterna.
L'esperit de desafiament no suposa un esperit competitiu. El major repte consisteix a desafiar-se un mateix. No heu de passar-vos la vida buscant seguretat. Si el vostre cos està cobert per una closca, sereu incapaços de moure-us, de batre, de protegir-vos i protegir als altres. Mai sentireu la calor del sol a la pell, ni les agulles gelades de la pluja a l'hivern. L'alegria i la llibertat s'esfumaran.
Si us passeu la vostra vida en una cova, en una cova al peu de la muntanya, només veureu foscor. L'experiència serà limitada i no tindreu l'estimulació de la dolça violència de l'evolució i del creixement. Abandoneu la seguretat i escaleu la muntanya, cada vegada que poseu un peu al cim la vostra experiència i habilitat s'enriquiran. A peu dret, de cara al vent i davant al sol, amb la neu abrasant vostre cor, contemplareu la immensitat de l'Univers. Assolireu les galàxies i potser tocareu l'essència divina.
L'Aikido implica desafiament i sacrifici. És el poder i la força d'un esperit independent. Un esperit dependent és feble ja que no és capaç de sacrificar el seu ego i la seva cobdícia. Per ser veritablement independent i assaborir el repte de la llibertat, l'esperit ha d'estar buit.
Tot i sentir fred i por, esteu intensament vius. Quan escaleu una muntanya gelada, patint fam, fred i esgotament, esteu sols amb el soroll del vent. Si us rendiu, morireu. Fins i tot si només avanceu un centímetre al dia, continua la vostra lluita. La vida és una roca dura i solitària. No depengueu més que de vosaltres mateixos. Heus aquí el sentit de l'Aikido. Aquest és el meu món de l'Aikido: la recerca del cim de la muntanya.
Mitsugi Saotome. Aikido, o la armonia de la naturaleza. Kairós. 1993.
|
